Gotes de mi: Cançons enganxoses

dilluns, 15 de desembre del 2008

Cançons enganxoses

De vegades em passa i és horrible.

T'aixeques al matí i tens al cap una cançó, d'aquelles que a més no suportes, ficada dins del cap. I no hi ha manera de treure-la.

Una d'aquestes cançons de merda, és la d'aquell anunci de bombons "Merci". L'anunci és patètic, la lletra és penosa i de la melodia, ni en parlem. I pataf! resulta que un bon dia, al matí ja et despertes amb la puta cançó al cap!

És ben bé que els que es dediquen al màrqueting ho tenen ben apamat tot això. Ja ho saben que la cançó dels nassos no val res, però també saben i tenen súper calculat que se'ns posarà al cap.

1 comentari:

SERGIBR18 de desembre del 2008, a les 20:59
A mi només em passa això amb l'himne del PP quan vaig a cagar.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

1 de maig

"No, no plorarem mai més, ja prou de llepar-nos les ferides pels cops de la vida. Tants errors convertits en temors, han mort utopies, busquem altres vies. Som fills d'aquests carrers on han mort tants obrers deixant d’herència la seva experiència. Tants combats on vam ser derrotats, no repetirem la historia, ara viurem la glòria. Sempre qui fa la feina no té les eines que donen treball. No tenim res més que les ferides; les nostres mans són el nostre capital. Tot, tot el que hem après, guia pels obrers: Marx, Engels, Lenin. Karl Marx, Engels, Lenin. Si l'estat és eina de combat, no pararem fins destruir-lo i cridarem: “ victòria!” Sempre, qui fa la feina no té les eines que donen treball. No tenim res més que les ferides; les nostres mans són el nostre capital. El socialisme obre les portes per construir la democràcia real. Sempre, qui fa la feina no té les eines que donen treball. No tenim res més que les ferides, les nostres mans són el nostre capital El socialisme obre les portes per construir la democràcia real. El comunisme, la nostra meta on celebrem l'extinció de tot estat L'extinció de tot estat."