dissabte, 30 d’agost del 2008

Brigadistes

Avui toca brigada a mas Usall. Millor dit, mini-brigada.
Perquè fer brigada vol dir que ve tothom. Que treballem tot el matí fins no poder més i, després fem un bon dinar.

Mini-brigada és diferent, molt poc diferent. Avui només vénen els Homes Forts de la família. Avui toca pujar bigues i és millor no ser gaires, però els que siguin, que siguin valents. I ja està, "només" s'han de pujar les bigues i, després, com no! un bon dinar.

Aquest és un moment que fa molt que esperem. Potser fa dos anys que tenim les bigues a punt. Vindrà un senyor camió-grua i ens hi ajudarà. Perquè aquestes bigues pesen molt, cap a 450 quilos cada una. Seria difícil pujar-les a mans.

Gràcies brigadistes!

dimarts, 26 d’agost del 2008

Comença el curs de dansa





El dilluns començo a dansa, de nou.

El curs passat vaig estar "fora de joc". Amb tot el tema de les fotos del rei espanyol, no estava per res més. Ni ganes tenia d'anar a dansa.

Aquest any sí. M'hi vull posar de valent. He fet el ferm propòsit d'anar tants dies com pugui a dansa. Ho deixo aquí escrit perquè en quedi constància.

S'acaba l'estiu

Un dels senyals més clars que s'acaba l'estiu és, per mi, la proximitat de la Diada. Si s'acosta la Diada, vol dir que, tot seguit, tocarà començar a pensar en la barraca i posar-s'hi. La Diada és la culminació de l'estiu. La darrera convocatòria estiuenca. Després de la Diada, als actes polítics cal anar-hi abrigat, encara que sigui només amb un jersei, que al vespre ja fa fresca.

Ahir vam anar a enganxar cartells de la Diada. És molt maco el cartell d'aquest any. Gran i maco. Els vam enganxar amb cola d'aquesta d'empaperar, feia temps que no ho havíem fet això d'enganxar cartells amb cola. La veritat és que darrerament està una mica difícil això d'enganxar cartells. Abans, no calia tenir gaires miraments. Qualsevol tanca d'obra, o qualsevol contenidor valien per empastifar-hi el cartell. Avui dia, això ja no pot ser. S'ha de vigilar, segons on l'enganxis et pot caure una multa que deixa distret el col·lectiu.


Això d'enganxar els cartells de la Diada, és un altre senyal que l'estiu s'acaba. De fet, passada la festa petita de Banyoles, ja podríem dir que l'estiu s'ha acabat. Ja ho diuen: Per la Mare de Déu d'agost, a les set és fosc! Els dies s'han escurçat notablement, a les nits ja fa més fresca...

I, finalment, un senyal més és la sortida de la programació de barraques. Sí, sí, barraques! Quan surt la programació, això està llest! ja ho tenim a sobre.


Menys mal que aquest any faré les vacances el mes de setembre i potser, si fa bo, em farà la sensació d'allargar una mica l'estiu.

dimecres, 20 d’agost del 2008

Xinos

Hi ha una cosa que no entenc, de fet n'hi ha unes quantes.

Com és que una colla de xinesos s'estableixen a la ciutat i obren un restaurant (ja fa uns quants anys) sense tenir cap mena d'experiència ni formació en el sector de l'hosteleria?

Com és que posen a atendre els clients nois i noies joves que tenen una gran falta d'educació i que, a més, no coneixen la nostra llengua?

Ahir vam decidir de sopar menjar xinès. Tenim per costum, per no haver de passar un mal tràngol explicant-los com s'arriba a casa, de trucar-hi i anar-ho a buscar. Havíem trucat cap a dos quarts de deu. "Quinze minutos", diuen.

Sortint de la reunió pel Correllengua, agafo i me n'hi vaig. Són tres quarts, ja deu estar a punt la nostra comanda.

Al cap de dos minuts d'esperar, arriba una parella jove, d'aspecte prepotent i espanyol (adjectius que sovint van associats) i fan la seva comanda. Darrere d'ells, arriba un altre, que com jo, ho ve a buscar perquè no sap com fer-ho per explicar on és casa seva.

Mitja hora després, la parelleta recull la seva comanda i se'n va. L'altre noi i jo ens quedem amb un pam de nas. Per aquí sí que no hi passo!

Començo a protestar. Que si no pot ser, que no hi ha dret, que ens han dit un quart d'hora i n'han passat tres!

Total, que salta un d'aquests xinesos que estava al taulell i m'etziba amb mitja rialla a la cara: "No entiendo catalán, ..." i jo que li ruixo: "Doncs l'hauràs d'anar aprenent, que jo no et parlaré pas castellà!, i ja us podeu anar espavilant amb la comanda, o si no em torneu els diners i me'n vaig!"

A més, va i em diu que m'assegui i que em tranquilitzi!

Res, que no ho entenc.
Se'ns pixen a sobre i diuen que plou!

dimarts, 19 d’agost del 2008

Agost


Aquest és el meu bloc personal. Totalment personal. Vaig començar fent el bloc de casa, de can Teixidor del Terme, però m'he trobat que hi ha coses que no hi puc posar, perquè són totalment personals i intransferibles.

Avui m'he decidit a començar aquest bloc.

Tal com diu el seu títol, els escrits seran "gotes" de mi. Idees, pensaments, sensacions que em passin pel cos quan tingui ganes d'escriure.

No prometo res, ja veuré com evoluciona.