Hi ha una cosa que no entenc, de fet n'hi ha unes quantes.
Com és que una colla de xinesos s'estableixen a la ciutat i obren un restaurant (ja fa uns quants anys) sense tenir cap mena d'experiència ni formació en el sector de l'hosteleria?
Com és que posen a atendre els clients nois i noies joves que tenen una gran falta d'educació i que, a més, no coneixen la nostra llengua?
Ahir vam decidir de sopar menjar xinès. Tenim per costum, per no haver de passar un mal tràngol explicant-los com s'arriba a casa, de trucar-hi i anar-ho a buscar. Havíem trucat cap a dos quarts de deu. "Quinze minutos", diuen.
Sortint de la reunió pel Correllengua, agafo i me n'hi vaig. Són tres quarts, ja deu estar a punt la nostra comanda.
Al cap de dos minuts d'esperar, arriba una parella jove, d'aspecte prepotent i espanyol (adjectius que sovint van associats) i fan la seva comanda. Darrere d'ells, arriba un altre, que com jo, ho ve a buscar perquè no sap com fer-ho per explicar on és casa seva.
Mitja hora després, la parelleta recull la seva comanda i se'n va. L'altre noi i jo ens quedem amb un pam de nas. Per aquí sí que no hi passo!
Començo a protestar. Que si no pot ser, que no hi ha dret, que ens han dit un quart d'hora i n'han passat tres!
Total, que salta un d'aquests xinesos que estava al taulell i m'etziba amb mitja rialla a la cara: "No entiendo catalán, ..." i jo que li ruixo: "Doncs l'hauràs d'anar aprenent, que jo no et parlaré pas castellà!, i ja us podeu anar espavilant amb la comanda, o si no em torneu els diners i me'n vaig!"
A més, va i em diu que m'assegui i que em tranquilitzi!
Res, que no ho entenc.
Se'ns pixen a sobre i diuen que plou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada