dijous, 25 de setembre del 2008

Les entitats m'han decepcionat.

Estic molt decebuda de les entitats de Banyoles. M'explico:

Fa una colla d'anys que estic posada d'una o altra manera en les Barraques de Banyoles. Crec que deu fer cosa de 15 anys. Vaig començar fent barraca amb els monitors del MIJAC (grup d'esplai de la parròquia). Més endavant, quan jo devia tenir uns disset anys, vaig entrar a la Taverna d'Smaug (grup local de rol) i, des de llavors, ja no hi ha hagut cap any en que no hagi participat a les barraques.

Els de la Taverna érem gent peculiar, hi havia gent que deia que érem "estranys", però vull deixar constància que amb tots ells i elles vaig aprendre moltes de les coses que ara sé. Ens unia una bona amistat (que encara existeix) i això feia que treballéssim molt bé plegats. Teníem el "mal costum" de voler fer les coses al màxim de bé possible i això implicava una evolució constant. Fins al punt que fins i tot el darrer any de fer barraca de la Taverna (en que només érem 6 integrants) vam aconseguir fer una barraca espectacular.

Quan encara formava part de la Taverna, em van escollir com a presidenta de la Coordinadora de Barraques. Vam fer estatuts nous i, durant cinc anys, em vaig ocupar de la gestió de les Barraques. Per mi, aquells anys van ser moltes coses: sacrificats, carregats de mals de cap, carregats, també, de l'alegria i l'orgull que suposa veure que les coses es fan bé i funcionen, ...

Cal dir que me'n van passar de tots colors, vull dir a títol personal i col·lectiu. De fet, per mi és molt difícil de separar les dues coses, qualsevol aconteixement que pogués succeir a les barraques, que afectés a tot el col·lectiu o bé a una sola entitat, era com si em succeís a mi mateixa.

Ens en van passar de totes: uns cràpules es van passejar (literalment) per sobre la taula de so de BTM, van "rebentar" totes les barraques i hi van robar tot el que van poder; el mateix any, el dimarts després de barraques, ens van robar la carpa que ens deixaven els de Cornellà per fer de camerinos, la vam haver de comprar nova; també va passar una tempesta molt forta (deien que era la cua d'un tornado) que va desmuntar mig escenari la nit abans que vingués a tocar Barricada i es va emportar mitja barraca d'ERC; vam intentar organitzar el concert de la Fira del Foc a la Draga i el vam haver de suspendre per culpa d'un aiguat que va caure,...

De tot el que vaig passar al front de les Barraques, per mi la més grossa va ser haver-me d'enfrontar gairebé sola a un judici contra l'SGAE que ens havia demandat per no pagar drets d'autor dels concerts de les Barraques. Aquí es podria obrir un debat molt extens sobre l'opinió que té cadascú de l'SGAE, però no hi entraré perquè no és aquest el tema. El fet és que, per una decisió presa molts anys enrere, vaig ser jo qui va haver d'anar al judici i era a mi (com a presidenta del moment) a qui es reclamaven els 9000€ de drets d'autor dels darrers tres o quatre anys. Val a dir que, després de perdre el judici, es van pagar aquests diners en els terminis pactats.

L'última cosa que vaig voler organitzar com a presidenta de Barraques, dic l'última perquè l'any següent vaig passar el relleu a l'actual president, en Lluna, va ser un concert en solidaritat amb en Kuasi. Qui més qui menys, que sigui de Banyoles, coneix el cas d'en Kuasi. Es va veure implicat en una batalla campal que hi va haver un any per Carnestoltes a la plaça de les Rodes (justament aquell any jo no hi era) i, a hores d'ara, continua pendent d'un judici en què se li demanen quatre anys i mig de presó per un suposat delicte d'atemptat a l'autoritat.

Com que en Kuasi és amic i és membre del centre excursionista de Banyoles, no volia que hagués d'afrontar sol aquesta situació, per absurda, i va ser així que vaig tenir la iniciativa (i no és que em vulgui atribuir res que no em toqui, però va ser idea meva) d'organitzar aquest concert en benefici d'ell, per ajudar-lo a afrontar els costos econòmics d'aquest procés.

Actualment, com a membre del Col·lectiu la Falç, continuo (més o menys) involucrada en l'Agrupació de Barraques, ja que la Falç n'és membre. Doncs bé, ara ve el millor de tot i el que explica el perquè estic tant decebuda:

Qui més, qui menys sabrà el que va passar ara fa un any escàs a la plaça del Vi de Girona. Sí, primer en Met va ser imputat, processat i condemnat per un delicte d'injúries greus a la corona, i després, jo i quinze persones més hem estat processades per injúries lleus per haver fet el mateix que va fer en Met (expressar-nos).

Tots sabeu, també, que aquests processos han tingut lloc a l'Audiencia Nazional de Madrid. Bé doncs, el proper dia 29 d'octubre (dia de sant Narcís), els quinze companys i jo tenim el judici. Com és natural, hem buscat el suport d'entitats de les comarques gironines i, donat que la setmana abans del judici hi ha les barraques de Banyoles, que el Col·lectiu la Falç del Pla de l'Estany és membre actiu de l'Agrupació de Barraques i que jo sóc militant de la Falç... vam proposar que la pancarta (polèmica pancarta) de l'escenari de Barraques lluís un lema de suport als encausats i encausades per la crema de fotografies.

Doncs vet-o-aquí la sorpresa: LA MAJORIA D'ENTITATS S'HAN NEGAT A POSAR AQUEST LEMA! Entre les que s'hi han negat, i no és per res, hi ha el Centre Excursionista.

La veritat és que no m'ho esperava. Creia que, després de tot, havent-hi tres imputats de Banyoles, dos dels quals som (o érem) membres actius de Barraques, les entitats de Banyoles no s'ho pensarien dues vegades a l'hora de donar-nos suport. No ha estat així...

Bé, moltes gràcies nois i noies. Us hi heu ben lluït.
Només em queda una cosa per dir: NO N'ESPEREU RES MÉS DE MI.

dimarts, 16 de setembre del 2008

Ara va de bo

Bé, almenys això sembla.

Avui he recollit la citació provinent de l'audiència nacional (tribunal d'excepció) que em cita a mi i "quinze más" a ser jutjats per injúries a la corona espanyola.

Fins avui sabíem que ja teníem fixada la data del judici pel dia 29 d'octubre, el dia de sant Narcís, patró de Girona. Com diu en Benet, ara ja no me'n puc escapar.

Així doncs, haurem de posar una espelma, o potser millor un gran ciri, a sant Narcís perquè ens protegeixi d'aquesta colla igual que ho va fer amb els francesos. Li demanaré al meu oncle (el tiu mossèn) que s'esmerci a pregar al sant patró perquè intercedeixi per nosaltres perquè, pel que es veu, només un ésser superior ens pot salvar d'aquest govern espanyol carregat de despropòsits i superprotector dels seus símbols.

En fi, el dia 28 farem un acte polític ben lluït i, després d'enfilar-nos a l'autocar, farem via cap a Podrit, capital dels espanyols.

Avui també, hem sabut de la notícia que la mateixa AN vol que el departament d'interior de la generalitat investigui els que van cremar fotos i banderes a Barcelona durant els actes de la Diada. Bé, sembla que la cosa no s'acaba.

Continuant en el camí cap a les llibertats, el Tribunal Suprem espanyol ha fet pública la il·legalització d'ANV.

Anem bé, fins que siguem  totes i tots il·legals.

dimarts, 9 de setembre del 2008

Violència gratuïta

Estic esfereïda.

Cada dia ens arriben més notícies d'atacs a persones sense, aparentment, cap motiu evident. Fa cosa de quinze dies, hi va haver el cas d'uns nois que van clavar una pallissa al marit de l'alcaldessa d'Esparraguera i el van matar. Resulta que aquest senyor els va increpar perquè estaven molestant una senyora gran i, pek que es veu, que això no els va agradar.

No sé què passa amb la gent, però darrerament estic observant una agressivitat extrema en la gent (en general) i en la gent jove (més concretament). Em penso que la societat actual promou aquesta agressivitat. No sabria dir si aquesta violència gratuïta és conseqüència d'una societat consumista que promou l'egoïsme i el "tansemenfot tot". No hi ha, ni tan sols, un rerefons polític o ideològic.

L'altre dia, jo anava en cotxe i vaig pitar a un noiet que anava en bicicleta i que va saltar al carrer sense ni tan sols mirar. Doncs bé, un que anava amb un senyor cotxàs i que havia fet l'estop una mica massa enfora, es va pensar que el pitava a ell i ja es va començar a enxerinar tot sol i jo que li intentava dir que no, que no anava per ell, i ell que ni cas, només cridava i gesticulava. Vaig pensar: "Noi, tens la pell molt fina"

I així, podria anar citant una lletania d'anècdotes en aquest sentit.
El que ens va passar ahir, ja passa d'anècdota:

Jo havia anat a buscar en Ferriol a l'escola bressol. Anava amb el cotxet i em vaig aturar a la vorera del costat del rec a parlar amb en Jordi que treballava sobre del teulat. En aquell moment, va haver-hi un petit "merder" de trànsit: el cotxe que havia de fer estop, no el va fer; el cotxe que venia per la Ronda Fortià (que a més portava la L de novell) es va aturar i el va deixar passar. Darrere seu, un jove que anava en moto es posa a cridar. I jo, de molt bona fe, li dic: "Què crides?"

Ai las! Què vaig fer?! El noi es gira (es veu que no li va agradar) i es comença a posar amb mi. M'insulta i em crida. Fa gestos amenaçadors i em diu, millor dit, em crida que no em picarà perquè sóc una dona. "Que vingui el teu home!" Jo em vaig quedar paralitzada. Portava el petit Ferriol i tenia por que ens fes mal.

Discutim una mica i el tiu baixa de la moto, l'aparca i comença a gesticular i a donar voltes pel carrer tot cridant i insultant-me. Amb aquestes que en Jordi, veient el que passava des del teulat estant, baixa a veure què passa. Arriba al meu costat i li demana al noi què passa. L'altre, que debia tenir ganes de picar algú, li arruixa: "VOLS ANAR A ÒSTIES?" i en Jordi, que no volia barallar-se, li diu que no, que només vol saber què passa...

Després d'encarar-se una mica, el noi li clava un fort cop de cap que el tumba. Literalment, el va deixar mig "atontat". El va tocar bé. Sabia on i com havia de picar per fer mal. En Jordi s'aixeca com pot i intenta apartar-se'n. L'altre li clava un cop de puny i en Jordi se n'aparta més...

Resultat final: el nas d'en Jordi trencat, un tall al llavi superior i una dent escantonada.
Gràcies a la intervenció dels veïns, la policia ja el té localitzat. Resulta que és del Bages.

No entenc cap on va aquesta societat que té joves (i no tant joves) sense valors i amb aquesta violència i agressivitat.

Aquest matí he sentit una notícia que m'ha fet estremir de nou: un jove antifeixista que anava amb la seva companya sud-americana, ha estat apallissat per deu joves (16 anys) d'ideologia nazi.
Abans d'ahir em va arribar un correu electrònic a l'adreça de Ple de 8ts d'allò més estrany, bé, més que estrany, xenòfog. Vaig quedar astorada.
Com pot haver-hi gent que escampi l'odi d'aquesta manera?

dissabte, 6 de setembre del 2008

Correllengua

Avui, a Banyoles, fem el ja tradicional sopar per la llengua. Aquest any, els de la Mesa Cívica ens han proposat al Col·lectiu la Falç que ens cuidem de fer el sopar, a canvi, els beneficis aniran per la campanya de suport als encausats i encausades per la crema de fotografies dels reis espanyols.
Hi ha qui pensa que no s'han de barrejar certs temes. Sense anar més lluny, hi ha qui no volia que aparegués al cartell l'esment al suport a aquesta campanya. No fós cas que algú s'ofengués i deixés de venir al sopar.

Jo sóc dels que pensem que tot és política. Si parlem de llengua, és política; de futbol, política; de cultura, política; de maneres de fer, també és política. De fet, si no m'erro, la política és la manera de fer i d'actuar d'un poble o un col·lectiu. Segons la definició que he trobat a la Viquipèdia: "la política és, etimològicament, tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, especialment la ideologia dels grups." Segons aquesta definició, doncs, la lluita per la normalització de la llengua, com a preocupació d'un sector de la ciutadania, és política.

Així doncs, no crec que estiguem "barrejant" res si aprofitem un Sopar per la llengua per donar suport a aquells que, a la seva manera, també lluiten per la llengua, entre altres coses. Tenint en compte que l'avantpassat del rei Borbó actual, va fer els Decrets de nova planta que suposaren la castellanització del nostre país i també significaren l'inici d'una lluita política contra el català; tenint en compte tot això i altres coses, no estan tant allunyats els objectius de la Mesa cívica per la llengua dels objectius dels companys antimonàrquics de l'esquerra independentista de comarques gironines.

Vull dir amb tot això que ningú s'ha d'escandalitzar perquè uns quants joves (i no tant joves) cremem les fotos dels reis de l'estat espanyol, sobretot perquè tenim molts motius per fer-ho, motius històrics, culturals i polítics. Que no es pensi la gent que som quatre joves esbojarrats que fem foc només per ser més "radicals". La nostra protesta va molt més enllà.

Com he dit abans, sobretot tenim raons històriques.