dimarts, 9 de setembre de 2008

Violència gratuïta

Estic esfereïda.

Cada dia ens arriben més notícies d'atacs a persones sense, aparentment, cap motiu evident. Fa cosa de quinze dies, hi va haver el cas d'uns nois que van clavar una pallissa al marit de l'alcaldessa d'Esparraguera i el van matar. Resulta que aquest senyor els va increpar perquè estaven molestant una senyora gran i, pek que es veu, que això no els va agradar.

No sé què passa amb la gent, però darrerament estic observant una agressivitat extrema en la gent (en general) i en la gent jove (més concretament). Em penso que la societat actual promou aquesta agressivitat. No sabria dir si aquesta violència gratuïta és conseqüència d'una societat consumista que promou l'egoïsme i el "tansemenfot tot". No hi ha, ni tan sols, un rerefons polític o ideològic.

L'altre dia, jo anava en cotxe i vaig pitar a un noiet que anava en bicicleta i que va saltar al carrer sense ni tan sols mirar. Doncs bé, un que anava amb un senyor cotxàs i que havia fet l'estop una mica massa enfora, es va pensar que el pitava a ell i ja es va començar a enxerinar tot sol i jo que li intentava dir que no, que no anava per ell, i ell que ni cas, només cridava i gesticulava. Vaig pensar: "Noi, tens la pell molt fina"

I així, podria anar citant una lletania d'anècdotes en aquest sentit.
El que ens va passar ahir, ja passa d'anècdota:

Jo havia anat a buscar en Ferriol a l'escola bressol. Anava amb el cotxet i em vaig aturar a la vorera del costat del rec a parlar amb en Jordi que treballava sobre del teulat. En aquell moment, va haver-hi un petit "merder" de trànsit: el cotxe que havia de fer estop, no el va fer; el cotxe que venia per la Ronda Fortià (que a més portava la L de novell) es va aturar i el va deixar passar. Darrere seu, un jove que anava en moto es posa a cridar. I jo, de molt bona fe, li dic: "Què crides?"

Ai las! Què vaig fer?! El noi es gira (es veu que no li va agradar) i es comença a posar amb mi. M'insulta i em crida. Fa gestos amenaçadors i em diu, millor dit, em crida que no em picarà perquè sóc una dona. "Que vingui el teu home!" Jo em vaig quedar paralitzada. Portava el petit Ferriol i tenia por que ens fes mal.

Discutim una mica i el tiu baixa de la moto, l'aparca i comença a gesticular i a donar voltes pel carrer tot cridant i insultant-me. Amb aquestes que en Jordi, veient el que passava des del teulat estant, baixa a veure què passa. Arriba al meu costat i li demana al noi què passa. L'altre, que debia tenir ganes de picar algú, li arruixa: "VOLS ANAR A ÒSTIES?" i en Jordi, que no volia barallar-se, li diu que no, que només vol saber què passa...

Després d'encarar-se una mica, el noi li clava un fort cop de cap que el tumba. Literalment, el va deixar mig "atontat". El va tocar bé. Sabia on i com havia de picar per fer mal. En Jordi s'aixeca com pot i intenta apartar-se'n. L'altre li clava un cop de puny i en Jordi se n'aparta més...

Resultat final: el nas d'en Jordi trencat, un tall al llavi superior i una dent escantonada.
Gràcies a la intervenció dels veïns, la policia ja el té localitzat. Resulta que és del Bages.

No entenc cap on va aquesta societat que té joves (i no tant joves) sense valors i amb aquesta violència i agressivitat.

Aquest matí he sentit una notícia que m'ha fet estremir de nou: un jove antifeixista que anava amb la seva companya sud-americana, ha estat apallissat per deu joves (16 anys) d'ideologia nazi.
Abans d'ahir em va arribar un correu electrònic a l'adreça de Ple de 8ts d'allò més estrany, bé, més que estrany, xenòfog. Vaig quedar astorada.
Com pot haver-hi gent que escampi l'odi d'aquesta manera?

1 comentari:

  1. Mare meva... maleïda deshumanització social... hem de lluitar com sigui per despertar la consciència antifeixista de la gent i aixafar aquestes fastigoses actituds. Tots/es estem amb vosaltres. Recupereu-vos de l'ensurt. I en Jordi espero que es recuperi aviat. Molts i molts ànims!

    Una abraçada!

    ResponElimina