divendres, 3 d’octubre de 2008

Follets

N'hi ha per tot arreu. Si no vigiles, te'n pots trobar dos o fins i tot tres! que s'han instal·lat a casa.

A Mas Usall, de moment, no n'hi ha. De tant en tant en ve algun i llavors en Nâzgul va de bòlit. Només té feina a enflairar-lo i llepar-lo. Això sí, li encanten.

A Can Teixidor, ara ja fa dies que hi fan vida. Empaiten els ànecs i el pobre Triki, i la Guiula només té feina a protegir-los, no fos cas que algú els fes mal. Corren amunt i avall. Passen per sota la taula i et fan pessigolles, i quan menys t'ho esperes... et fan un ensurt.

També n'he vist al carrer i a la plaça major. És espectacular. Cada vegada n'hi ha més.

Jo no sé pas de què parlen, però només fan que xerrar i xerrar. I no els entén ningú, o gairebé. Si estàs molt atent, pots pescar alguna cosa, però cal parar bé l'orella. De vegades, xisclen; en aquest moment, cal tapar-se bé les orelles perquè no et foradin els timpans. De vegades et parlen, llavors et quedes amb cara d'encantat intentant desxifrar el que t'estan dient.

He comprovat que tenen poders. T'encisen i només mirant-te, aconsegueixen que la persona més assenyada i seriosa es converteixi en un pallasso, fent ganyotes i emetent sons incomprensibles. També curen: ja pots tenir mal d'esquena o anar coix, són capaços de fer-te saltar i ballar! De nit són invisibles, però de dia són inconfusibles.

Tampoc sé què mengen, però segur que és menjar de déus, he pogut observar que creixen per moments, si et gires d'esquena... pam! quan els tornes a mirar, ja han crescut un pam. A més, aquest menjar fantàstic els dóna una energia insuperable, és com si algú els donés la poció màgica dels gals, no ho entenc, no s'estan quiets en tot el dia.

Un o dos són fàcils de controlar, ara ve, si se n'ajunten més de quatre... val més que et preparis, són imparables. 

Són molt destres i molt espavilats, s'enfilen darrere les bicicletes de la gent, dins dels cotxes, n'he vist algun d'enfilat a l'esquena de la gent, se'n veuen, fins i tot, d'enfilats en motos i en tractors!

Deuen tenir un càrrec molt important perquè allò que un no s'atreviria a remenar, doncs ells ho toquen tot.
La barba de l'avi: s'hi pengen, l'estiren, s'hi amaguen...
Les ulleres de la iaia: les agafen, les grapegen, les tasten i després les reblinquen.
La cua de la Nana: l'agafen, la mosseguen, la cargolen...

Estigueu alerta i, quan en vegeu algun, observeu-lo bé.

"El follet és un personatge mitològic català, relacionat amb éssers semblants als d'altres cultures europees, com el gnom. La tradició presenta el follet com un homenet petitíssim, vestit de coloraines i que viu molts anys. Als Països Catalans, existeixen moltes llegendes sobre els follets, els seus poders i les seves relacions amb els humans. En alguna rondalla el follet tindria la característica de tenir la mà foradada.

Éssers sempre relacionats com a habitants de cases, guarden certa relació amb els lars, déus familiars, divinitats menors, en el panteó romà, als quals se'ls feien ofrenes com a protecció de la casa i dels seus habitants. Això no obstant, amb l'arribada del cristianisme com a religió oficial de l'Imperi Romà el seu culte seria perseguit i adoptaren la forma d'homenets que espanten i que estan amagats a les cases. En altres cultures prenen altres noms, però se'n manté la forma, com en els éssers centreeuropeus com ara els gòblins o els gnoms." (Extret de la Viquipèdia)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada