Com la fantasia pot fer que una persona, malgrat tot, pugui ser feliç. Això dóna una lliçó de com, moltes vegades, la manera d'agafar-se les coses pot fer que ho passem molt malament o bé que, simplement, ens fem un fart de riure.
Per mi, una de les millors escenes de la pel·lícula (bé, dues perquè la mateixa escena, o semblant, es repeteix) és quan els nazis s'emporten en Guido per interrogar-lo i ell deixa el petit Joshué a la botiga. Es posa a caminar, entre els dos nazis, fent-ne mofa, caminant com si fos un soldat. Boníssim!!
Recomano a tothom que miri o remiri aquesta pel·lícula. Va bé per recordar que encara podem somniar, i això és gratis. Una altra pel·lícula que és més o menys del mateix estil és "El tren de la vida", també és altament recomanable.