dimecres, 18 de maig de 2011

La senzillesa dels petits

Ja fa uns quants dies, des que ha començat la campanya electoral, que, voltant per les comarques, m'he fixat en un detall: els cartells electorals i la diferència entre els "grans" i els "petits" (partits, vull dir)

Bàsicament, m'he fixat en les fotos que apareixen als cartells electorals. Tots els partits, o la majoria, posen la foto del candidat a l'alcaldia. Tots excepte la CUP. Efectivament, la CUP, fidel a una manera de ser i de fer política, als seus cartells electorals hi ha posat la foto de tot el grup de gent que forma part de la candidatura en qüestió.

En general, la gent deu pensar que això no és important, que el que compta és veure la cara del que va al davant, però justament és aquesta la diferència remarcable que jo veig en la CUP: el fet que qui va al davant no és més important que qui va al darrere. Que, com diu aquella cançó "el conjunt és el que importa!, saber que junts i juntes rebentem totes les portes!"

Tinc la sensació que la foto dels cartells de les CUPs no és una foto buscada, és més, si et pares a analitzar la imatge, veus cares de gent treballadora, senzilla, que tal com s'ha aixecat, s'ha rentat la cara i s'ha plantat a fer la foto. No hi ha ni maquillatges, ni photoshops ni punyetes que disfressin la realitat.

Si et poses a analitzar a fons els cartells, pots arribar a moltes conclusions. Per començar, el detall de la foto, com segons el tipus de partit es dóna més importància a una sola persona o a tot un equip. També et dóna una idea clara del recursos econòmics del partit en qüestió, per exemple, quin tipus de cartell s'ha fet, es tracta d'un cartell de paper dels "de sempre" enganxat amb cola d'empaperar i penjat als fanals amb brides o és una banderola de lona.

Els petits no anem amb vestits i corbata, ni sabates de talons ni tampoc ens movem en grans cotxes ni anem a restaurants de luxe, els petits anem amb roba de carrer, ens desplacem en bicicleta o a peu i menjarem pa amb tomata i botifarra a l'acte final de campanya.


Als petits ens tremola la veu quan ens dirigim a un públic nombrós, o en el nostre primer debat electoral on ens enfrontem a polítics semi-professionals que fa anys que es dediquen a la política.

L'altre dia una persona em deia: "És que us fa perdre vots que la vostra portaveu es posi nerviosa al debat i li tremoli la veu..." i jo li contesto:

"Doncs jo penso que ens fa més persones, que ens apropa a la nostra gent, la gent del poble."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada