dissabte, 18 d’octubre del 2008

Barraques 2008

El dijous vam començar les barraques d'enguany. Va començar amb pluja. No va fer gaire res, just per treure una mica la pols.

Hi havia força gent, per ser dijous i malgrat el petit ruixat que havia fet al vespre. A la barraca de la Falç érem en Pere, en Jordi, en Xavi i jo. En Xavi va plegar aviat perquè ahir treballava. Després, vam quedar nosaltres tres.

En acabat del concert, va venir l'Àlex a "punxar" música ska de qualitat. En total, ens posàvem al llit a les cinc de la matinada.

I després del dijous... vé el divendres. Ahir ens tocava obrir la barraca. Com que va ploure força al vespre, no va començar a venir gent fins cap a les onze. Més tard, a les dotze, vam fer el canvi de torn. Van entrar l'Iko (el cuiner oficial de la barraca), en Leto i les "nenes", una colla de noies que cada any ens ajuden a la barraca. Són trempades i en tenen ganes, estaria bé que d'aquí en sortís una assemblea de joves de Banyoles i comarca.

Ja fora de la barraca, vam aprofitar per xerrar amb els nostres amics. La colla de la Taverna, primer; els amics d'en Jordi, després... típic de barraques; et trobes amb gent que no veus gairebé mai.

Considero que ahir va ser una nit agradable. També van venir alguns dels companys de Girona, dels incendiaris que cremen fotos. Quan ja feia una estona que volíem marxar, vam iniciar una petita discusió amb una noia i un noi que es portaven el beure de casa. Quina barra! vaig dir jo. A partir d'aquí, vam estar una bona estona xerrant, resulta que la noia és militant de moviments socials a Gràcia i el noi (això ja ho sabíem) és l'actor que fa de Quim a la sèrie de TV3 (la seva),  Ventdelplà. Després de tot, ahir vam fer dos nous amics. Vaig quedar amb la noia que ens trobarem colze a colze a les barricades.

Ens havíem compromès a portar en PJ abans de les dues i vam marxar del recinte a les tres, està prou bé.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Follets

N'hi ha per tot arreu. Si no vigiles, te'n pots trobar dos o fins i tot tres! que s'han instal·lat a casa.

A Mas Usall, de moment, no n'hi ha. De tant en tant en ve algun i llavors en Nâzgul va de bòlit. Només té feina a enflairar-lo i llepar-lo. Això sí, li encanten.

A Can Teixidor, ara ja fa dies que hi fan vida. Empaiten els ànecs i el pobre Triki, i la Guiula només té feina a protegir-los, no fos cas que algú els fes mal. Corren amunt i avall. Passen per sota la taula i et fan pessigolles, i quan menys t'ho esperes... et fan un ensurt.

També n'he vist al carrer i a la plaça major. És espectacular. Cada vegada n'hi ha més.

Jo no sé pas de què parlen, però només fan que xerrar i xerrar. I no els entén ningú, o gairebé. Si estàs molt atent, pots pescar alguna cosa, però cal parar bé l'orella. De vegades, xisclen; en aquest moment, cal tapar-se bé les orelles perquè no et foradin els timpans. De vegades et parlen, llavors et quedes amb cara d'encantat intentant desxifrar el que t'estan dient.

He comprovat que tenen poders. T'encisen i només mirant-te, aconsegueixen que la persona més assenyada i seriosa es converteixi en un pallasso, fent ganyotes i emetent sons incomprensibles. També curen: ja pots tenir mal d'esquena o anar coix, són capaços de fer-te saltar i ballar! De nit són invisibles, però de dia són inconfusibles.

Tampoc sé què mengen, però segur que és menjar de déus, he pogut observar que creixen per moments, si et gires d'esquena... pam! quan els tornes a mirar, ja han crescut un pam. A més, aquest menjar fantàstic els dóna una energia insuperable, és com si algú els donés la poció màgica dels gals, no ho entenc, no s'estan quiets en tot el dia.

Un o dos són fàcils de controlar, ara ve, si se n'ajunten més de quatre... val més que et preparis, són imparables. 

Són molt destres i molt espavilats, s'enfilen darrere les bicicletes de la gent, dins dels cotxes, n'he vist algun d'enfilat a l'esquena de la gent, se'n veuen, fins i tot, d'enfilats en motos i en tractors!

Deuen tenir un càrrec molt important perquè allò que un no s'atreviria a remenar, doncs ells ho toquen tot.
La barba de l'avi: s'hi pengen, l'estiren, s'hi amaguen...
Les ulleres de la iaia: les agafen, les grapegen, les tasten i després les reblinquen.
La cua de la Nana: l'agafen, la mosseguen, la cargolen...

Estigueu alerta i, quan en vegeu algun, observeu-lo bé.

"El follet és un personatge mitològic català, relacionat amb éssers semblants als d'altres cultures europees, com el gnom. La tradició presenta el follet com un homenet petitíssim, vestit de coloraines i que viu molts anys. Als Països Catalans, existeixen moltes llegendes sobre els follets, els seus poders i les seves relacions amb els humans. En alguna rondalla el follet tindria la característica de tenir la mà foradada.

Éssers sempre relacionats com a habitants de cases, guarden certa relació amb els lars, déus familiars, divinitats menors, en el panteó romà, als quals se'ls feien ofrenes com a protecció de la casa i dels seus habitants. Això no obstant, amb l'arribada del cristianisme com a religió oficial de l'Imperi Romà el seu culte seria perseguit i adoptaren la forma d'homenets que espanten i que estan amagats a les cases. En altres cultures prenen altres noms, però se'n manté la forma, com en els éssers centreeuropeus com ara els gòblins o els gnoms." (Extret de la Viquipèdia)